Mascotes

En català
En castellano

El cadell i la vida amb els altres

Llibres de gossos

AGILITY

Agility

 

PERRO MESTIZO

Perro mestizo

EL NUEVO LIBRO DEL SAMOYEDO

Samoyedos

 

PERROS SANOS.. DUEÑOS FELICES

Perros sanos, dueños felices




EL JOC DEL CADELL: UN VINCLE AMB L'AMO

L'aprenentatge dependrà que s'inclogui o no aquest comportament lúdic. Existeix una correlació entre la complexitat dels jocs i el grau d'evolució d'una espècie.

Les característiques del joc

En els animals el joc sempre és espontani i sol reproduir situacions reals, encara que de forma exagerada. El gos sembla caçar alguna cosa, però els seus desplaçaments són desproporcionats.

En el joc, l'agressivitat no és admissible. S'observa un comportament d'inhibició de les mossegades.

L'aspecte repetitiu del joc és evident en el cadell, que porta la pilota diverses vegades seguides.


El joc és un element molt important en l'ensinistrament del gos (Vedié/Cogis)

El paper del joc en el cadell

El joc permet gastar energia al cadell que no caça i es mou poc.

A través d'aquesta activitat, el cadell rep nombrosos estímuls i ha d'enfrontar-se a situacions que ha de resoldre. Això li permetrà lluitar contra l'ansietat d'una situació nova en l'edat adulta.

El joc garanteix la bona cohesió social de la ventrada, la comunicació en el grup i l'aprenentatge del cadell.

El joc és un comportament voluntari, lliure de qualsevol límit, però que l'amo ha de controlar perquè prenguin forma les relacions jeràrquiques.

El joc és útil; el cadell té necessitat de jugar, no sempre com distracció.

El cadell juga de diferents formes, i s'han establerts diverses classificacions. Observi al seu cadell i podrà veure totes les sessions següents.

El joc social

Té com objectiu establir relacions entre la mare i el cadell i entre els diferents individus de la ventrada. El joc social també pot fer intervenir a l'amo, com element de la tribu. El cadell, en aquest cas, porta a terme jocs de persecució o de lluita amb ell.

Durant el joc de persecució, un cadell persegueix a un altre que corre, frena, gira.

També trobem la baralla lúdica en els jocs socials, així com el joc de possessió, en el qual diversos cadells es disputen alguna cosa.

El joc «social» de l'amo amb el seu cadell ha de ser de breu durada, per a establir relacions amb ell. Però cura: l'amo ha de situar-se sempre jeràrquicament per sobre del cadell, pel que sempre ha de «guanyar» en les «baralles» o les persecucions.

Tingui sempre en compte el paper del joc, que no és únicament lúdic.



El joc solitari

En ell només intervé el cadell. Pot jugar solament, amb un objecte o amb una part del seu cos.

Distingirem tres tipus de jocs solitaris: moviments com els salts, jocs amb una part del seu cos i jocs amb un objecte que el gos sacseja, rosega, persegueix.

L'amo ha de deixar lliure albir a aquestes sessions de joc sense intervenir. El gos juga solament, ho necessita, no cal intervenir.

El joc de locomoció

El cadell descobreix els seus moviments, les seves capacitats de moure els membres. Pren consciencia del seu cos i de la manera en que el pot utilitzar. El cadell salta, cau, s'aixeca... Sembla que adquireix així certa destresa motriu.

Pot jugar solament o amb l'amo. Si cau, no cal anar a consolar-lo; no li haurà passat res, s'aixecarà de nou.

El joc de manipulació

Es porta a terme amb objectes. El cadell aprèn així a descobrir el seu entorn. Olora l'objecte, ho empeny, ho mossega... Aquest joc té com objectiu l'exploració del mitjà exterior. És molt important donar-li objectes seus i no elements del nostre entorn (sabates, per exemple).

Les lluites i les persecucions

El cadell sap que no està barallant-se, sinó que juga a barallar-se. Els cadells que no vegin la diferència podrien desenvolupar disfuncions importants, relacionades principalment amb les mossegades. I és que la baralla lúdica té com component la inhibició de les mossegades. El cadell mai mossega durant el joc. L'amo té una gran responsabilitat en aquestes fases del joc quan empeny al gos a mossegar, ja que està provocant un comportament patològic.

El cadell mai té un comportament amenaçador durant el joc. Si ho tingués, la mare sabria cridar-li l'atenció, i després ha de fer-ho l'amo. El joc evoluciona en funció de l'edat del cadell, de les relacions que tingui amb la seva mare i del seu entorn.

El joc i l'edat del cadell

La primera manifestació d'un comportament lúdic pot observar-se cap a les quatre setmanes, a l'inici del període de socialització.

Els cadells, entre les dues i les quatre setmanes, tenen períodes de joc molt breus que solen incloure sessions de rosego. En rares ocasions són jocs solitaris. El cadell juga amb la seva mare o amb la ventrada. El joc és bastant maldestre. Durant aquest període, el cadell pren consciència del seu cos mitjançant el tàctil, a través del lameteo i del rosego mutu.

Entre les quatre i les cinc setmanes, el cadell pren consciència que pot jugar solament amb un objecte. Llavors adopta una posició característica d'estar enfront de la presa i defensa la seva joguina quan s'acosta un congènere. El cadell descobreix també la baralla lúdica: pot agafar a altre cadell pel coll o per les orelles, aixecat i sacsejar-lo.

Un cadell al que han mossegat durant una baralla descobreix el dolor i aúlla. Això permet al que ho ha mossegat prendre consciència de la seva mossegada i inhibit durant les sessions de joc. Quan un cadell mossegat aúlla, l'agressor deixa la seva presa. Per tant, és fonamental no intervenir, perquè ambdós prenguin consciència del «mossegat» i del «mordedor». Si l'amo intervé, l'aprenentatge d'aquesta noció no podrà portar-se a terme correctament.

Entre les cinc i les set setmanes, les baralles de joc es perfeccionen. Els cadells es deixen caure i s'estableixen veritables estratègies de joc. Durant aquestes sessions apareixen nombroses actituds adultes de submissió o de dominació.

A partir de les set setmanes i fins a l'edat adulta, el gos juga amb molta freqüència, i la intensitat dels jocs es fa important. És en aquest moment quan el joc pot implicar a l'amo i aquest ha de prestar molta atenció. L'exploració sexual fa aparició.




. EL QUE CAL SABER

La presa de consciència de la inhibició de les mossegades durant les sessions de joc és imperativa per a un equilibri futur del gos.

Els indicis d'invitació al joc

El cadell sap donar a entendre ràpidament que té ganes de jugar.

Distingirem diferents tipus d'indicis que permeten al cadell donar a entendre que vol jugar.

La reverència lúdica és l'indici més conegut pels amos. Els membres davanters es mostren flexionats; el cadell aprèn a donar-se suport sobre els seus colzes amb la part del darrere aixecada.

L'acostament exagerat és altre senyal. El cadell s'acosta al congènere molt ràpidament, botant i movent el cap d'un costat a un altre.

Durant l'acostament-retirada, el cadell s'acosta i després retrocedeix saltant i torna a acostar-se.

La relació lúdica mare-cadell

Els cadells demanen a la seva mare que jugui amb ells rosegant-li les orelles, el morro o la cua. Però la mare no sol jugar amb els cadells: la invitació queda sovint sense resposta. AL cadell només li quedarà, per tant, el joc amb els altres.

En canvi, la mare de vegades juga amb els cadells després del destete. Per això l'amo ha d'adoptar l'actitud de la mare amb el cadell si es vol que aquest entengui les relacions de jerarquia.

Joc i raça

Existeixen races més juganeres que unes altres? Algunes races tenen fama de ser més juganeres, com els boxer. Però són realment més juganeres o és que són més «alterables»?

Generalment són les races exuberants les quals tenen tendència a expressar-se amb més facilitat a través del joc i les quals solen mancar d'agressivitat. Efectivament, una raça amb fama d'agressiva no pot jugar amb facilitat, ja que les baralles lúdiques deixen de ser-lo al poc temps.

Les races juganeres, en tot cas, saben reconèixer-se entre elles. S'han portat a terme experiments amb beagles i fox terrier. Els primers semblen ser més juganers, i els segons, més aviat agressius. Els beagles busquen la companyia d'altres beagles i eviten als fox terrier amb els quals, no obstant això, han estat criats. I els fox terrier fan el mateix: eviten a altres fox terrier!

EL NOSTRE CADELL I ELS ALTRES ANIMALS

El cadell classifica ràpidament a l'animal amb el qual es troba. Pot tractar-se d'un amic, d'un rival, d'una presa o d'alguna cosa desconegut que cal explorar.

L'amo ha de dominar el joc.

El joc: amb l'amic

Amb els gats tenen lloc jocs de «baralla» i, sobretot, de persecució. Si el cadell s'ha acostumat des de petit a estar amb un gat, jugaran molt junts a l'amagatall, amb el gat corrent després del gos per a intentar agafar-li per la cua.

El joc forma part d'un comportament relacional amb els altres molt important. Els cadells juguen molt entre si.

L'exploració: amb un desconegut

El cadell que intenta donar-li la volta a la tortuga és un exemple molt conegut. Adopta una posició d'exploració, donant-li petits cops amb el musell sobre la closca. La seva intenció és calibrar el perill eventual.

La baralla: amb el rival

El cas més freqüent és el de la trobada amb altre gos en el seu territori. Ambdós animals s'avaluen i el dominant pren la iniciativa en l'atac.

La caça: amb la presa

L'ocell o el conill, si el cadell no ha tingut mai ocasió de viure en estreta convivència amb aquestes espècies, representen les preses ideals, i les posicions de caça enfront d'aquestes espècies són immediates.

Si desitja que el seu cadell s'entengui a la perfecció amb un animal d'altra espècie, ha de posar-los en contacte molt prompte.

Quan s'acaba el període denominat socialització, el cadell no admetrà amb facilitat a altre company. Encara que existeixen casos excepcionals: hi ha gossos vells, per exemple, que recobren cert dinamisme en contacte amb altre animal més jove que ell.


Bibliografia: "La educación del cachorro"
(Valeria Rossi)
Ed. de Vecchi

seguros veterinarios

Pàgina PrincipalArticles MascotesArticles GossosSecció Gossos
Copyright © AmiMascota.com, Tots els drets reservats.