Mascotes

En castellano
En català

Determinació del Sexe (Agapornis)

Els tres tipus d'inseparables més populars -rostre color préssec, emmascarat i de Fischer- són tots ells criadors de confiança i sense problemes, mentre que les altres espècies ho són bastant menys i, d'entre elles, la Swindern (de collet negre) és la menys coneguda ja que no hi ha exemplars disponibles de la mateixa en avicultura. L'espècie que presenta majors dificultats en aquest terreny és la de rostre vermell i això degut al fet que els seus hàbits de cria són distints dels de les altres i requereixen unes caixes de nidificació molt especials. A part d'això no s'adapten de cap manera a les regions més fredes del món però, amb tot, ha estat possible criar-los a Gran Bretanya i al continent europeu -especialment a Portugal ­ així com a Estats Units i en altres punts.

<- Pareja d'inseparables en actitud plàcida i afectuosa però en època de cria poden ser altament agressius respecte a altres inseparables.

DETERMINACIÓ DEL SEXE

El primer i més important problema amb que s'enfronta un criador és adquirir una parella autèntica, i això es deu al fet que cada membre de les espècies populars és sexualment similar. Aquelles espècies en les quals els sexes són físicament diferents es coneixen amb el nom de dimòrfiques (dues formes). En el cas dels inseparables aquesta circumstància es dóna en els abisinis, els de rostre vermell i els malgatxes.

<- Parella d' inseparables enmascarats. Aquesta espècie cria sense dificultat en cautivitat.

Resulta possible determinar quirúrgicament el sexe dels ocells, pràctica aquesta que és actualment molt corrent en el cas dels lloros de gran grandària però no en el dels inseparables. És així mateix possible analitzar microscòpicament la femta per a localitzar hormones sexuals; també l'anàlisi per a la localització de cromosomes sexuals constitueix altre mètode per a determinar el sexe d'un ocell. No obstant això, aquestes pràctiques no es troben encara molt difoses, pel que encara no existeixen sistemes segurs per a establir el sexe dels nostres ocells salvo a través dels dos següents de caràcter obvi:

1) si un inseparable posa un ou es tracta clarament d'una femella,

2) si aquest ou és fèrtil, llavors l'altre ocell és un mascle.

Existeixen altres mètodes utilitzats pels criadors, com el dels ossos pèlvics, segons el qual la distància entre ambdós (major en la femella) pot servir de guia. No obstant això, en els exemplars joves i en les femelles que no es troben en època de cria aquesta separació ve a ser la mateixa que en el cas dels mascles, per aquest motiu el mètode no resulta fiable. Així mateix, la grandària dels ocells, la forma dels seus caps i els seus hàbits generals també s'utilitzen com guia, però en cada cas no existeix cap garantia que tals observacions resultin correctes; d'entre elles, no obstant això, els hàbits possiblement constitueixen l'indicador millor. Per exemple, si s'observa que un ocell contínuament tracta d'aparellar-se amb un altre, probablement es tracta d'un mascle, i també si dos inseparables freqüenten la seva caixa de nidificació d'una manera regular llavors és probable que es tracti de femelles, però tinguem en compte que aquí el terme probable deu subratllar-se. Si hi ha posada d'ous deurem determinar quin dels dos ocells els ha posat. Com s'aprecien els inseparables no els posen les coses fàcils als criadors!

Finalment, un mètode que també s'utilitza és deixar en llibertat a diversos inseparables dintre d'una ocellera en la qual prèviament haurem instal·lat nombroses caixes de nidificació. Generalment es formaran autèntiques parelles -després d'algunes renyides baralles-, motiu pel qual el sistema s'ha emprat en múltiples ocasions amb èxit. Tan aviat com s'hagin constituït les parelles, deuran retirar-se els exemplars no aparellats si la nostra decisió és la de deixar que la cria es desenvolupi en colònia, la qual cosa normalment no resulta aconsellable excepte en el cas que es disposi d'una ocellera molt espaiosa.

<- Un inseparable lutí de rostre color préssec, una de les varietats més populars entre els aficionats.

Els inseparables de rostre vermell i els de Fischer crien en colònia quan es troben en estat silvestre, per aquesta raó són dels que més possibilitats ofereixen si s'adopta aquest sistema. Tenint en compte les dificultats esmentades anteriorment, és totalment obvi que val la pena pagar un preu més elevat en canvi de rebre una parella comprovada ja que això ens pot estalviar molt temps. També resulta aconsellable, per igual motiu, dotar d'anelles tancades als pollets ja que, si les mateixes estan numerades, tan aviat com s'hagi determinat el sexe disposarem de la pertinent informació referent a això i, amb això, eliminarem la possibilitat de qualsevol error en el cas que l'ocell sigui deixat en llibertat dintre d'una ocellera que contingui altres exemplars de la mateixa espècie.

Bibliografia: Agapornis (los inseparables)
cuidados, crianza, variedades
Kenny Le Breton
Ed. Hispano Europea S.A.



Pàgina PrincipalArticles MascotesArticles OcellsSecció Ocells
Copyright © AmiMascota.com, Tots els drets reservats.