El Pastor Alemany Blanc

Contingut per cortesia de:ASOVAB

Origen

Si ens remetem als orígens del pastor alemany i al seu iniciador el Cap. Max von Stephanitz, veurem que el primer gos adquirit per ell va tenir per avi patern a un pastor blanc anomenat "Greif" nascut en 1879. D'acord al Dr. M.Willis en el seu llibre "The German Sheperd, història i genètica" de 1977, en els primers anys va haver gran quantitat de pastors blancs, que eren preferits pels pastors per resultar-los més fàcil distingir-los dels llops especialment de nit.

En 1909, la gossa Blanka von Riedekenburg, pastora blanca, va ser considerada com la millor reproductora de la seva època, sent el seu fill Erick von Grefenwerthj, gran campió de la SV i d'EEUU en 1920

Per altra banda dels 30 pastors pilars de la raça durant els primers 15 anys del seu inici, 18 van reproduir blancs.

Quan es produeix la bretxa en els primers i els actuals?

Winifred Strickland, en "El Pastor Alemany avui" (1974) indica que en els anys 30, molts membres del partit nazi integraven la S.V. (primera Associació del Pastor Alemany creada per von Stephanitz), interferint en les seves accions i resolucions. El mateix Stephanitz va ser amenaçat de reclusió en un camp de concentració de no col·laborar amb ells. De fet va ser destituït en 1935 morint 1 any després.

S'inicia així després de la post guerra, una campanya sistemàtica per a eradicar els pastosr blancs titllant-los d'albins i deficients.
A partir d'allí s'inicia una llarga lluita entre els seguidors fidels d'aquest color per continuar el seu desenvolupament.

Gràcies a la persistència de molts criadors, el Pastor Alemany Blanc és criat en diverses parts del món (veure paÏssos i entitats que hi donen suport), reconeixent-lo com la raça que són tot-i-que que no contin encara amb el reconeixement oficial de diverses entitats internacionals.
Mai el seu creador, va destacar el color de l'animal, la seva idea va ser obtenir un raça que anés de servei i que tingués bellesa, valentia i bondat, més enllà del color del pèl.

Breu història

El pastor alemany tal com ho coneixem va tenir els seus orígens en la creua de diversos pastors, que van contribuir a la seva formació. Ells van ser, el pastor de Baviera, el de Turingia i el de Wutemberg (races ja extingides).
En tots ells hi ha hagut un comú denominador en quant a caracter i funcionabilitat, que ha pogut oferir un gos les constants del qual són pràcticament inamovibles. Si bé la conformació d'aquests gossos diferien, tenien en comú qualitats com la resistència, intel·ligència, solidesa i gran capacitat de treball. Així va ser que el Cap. Max von Stephanitz conegut com "pare de la raça" qui inicia en 1899 la seva campanya per a standarizar el pastor. Va veure el que seria el primer animal, en una exhibició a la qual va concórrer amb el seu amic Arthur Mayer. El gos que va atreure la seva atenció era un pastor de treball, anomenat Hektor,i conformava l'ideal de Sthephanitz (flexible, potent, de gran resistència fermesa i intel·ligència).
El va comprar i va rebatejar com Horand von Grafrath, fundant la S.V. i va ésser el primer gos registrat en la història.

ACABEM AMB EL LEMA: BLANC SINÒNIM D'ALBÍ

Durant molts anys, els detractors del pastor blanc, han suggerit que el seu color deriva de l'albinisme. Gens més lluny de la veritat. El seu color prové d'un gen recessiu simple, del que ambdós pares han de ser portadors per a continuar el color. Els ulls, nas, llavis, coixinets són absolutament negres, i està perfectament adaptat al treball sota sol.

STANDARD DE RAÇA

APARIÈNCIA GENERAL

La primera impressió d'un bon gos és la d'un animal fort, àgil, musculós, alerta i ple de vida. Deu estar ben balancejat i amb un desenvolupament harmoniós de la part davantera i del darrere. El gos és més llarg que alt, cos profund i aparenta ser sòlid i no prim, fent l'efecte, tant en moviment com en descans, de tenir bona forma o estat muscular i agilitat. El gos ideal es caracteritza per un look de qualitat i noblesa, dificil de definir, però sense possibilitat d'error quan es presenta. Les seves característiques sexuals deuen estar ben marcades i cada animal ha de donar una impressió definida de masculinitat o feminitat, d'acord al seu propi sexe.

MIDA-PROPORCIÓ

L'altura desitjada per als mascles és de 63 a 70 cm i per a femelles de 58 a 63, amb una tolerància de fins a 2.5 cms. en més o menys. La longitut s'amida des del punt de l'esternò fins al final de la pelvis havent de ser més llarg que alt en una proporció desitjable de 10 a 8.

CAP

El cap és noble, fort sense ser vulgar, però per sobretot no és fina. L'expressió , intel·ligent i composta, ulls mitjans, ametlla o avellana, amb forma una mica obliqua però no protuberant i el color el més fosc possible, orelles moderadament puntxagudes, en proporció amb el crani, obertes cap al front, i erectes quan estan alertes. La forma ideal de carregar-les és, quan vistes de front, estan paral·leles una amb una altra i perpendicular al sòl. Un gos amb orelles suspeses deu ser desqualificat.
Vist de front, el front és moderadament arquejat, i el crani s'inclina cap al llarg musell, sense una postura abrupta. El musell és llarg i fort i el seu extrem és paral·lel a la línia superior del crani. El nas és negre (un nas clar deu ser penalitzat però no desqualifica a l'animal). Els llavis estan ajustats fermament. La maixella es desenvolupa forta. Les dents (42 en numero, 20 superiors i 22 inferiors) es troben en forma de tisores en les quals part de les dents superiors es troben i enganxen amb part dels inferiors. Qualsevol falta de dents és una falta greu.

COLL-LÍNIA SUPERIOR-COS

El coll és fort i musculós, tall net i relativament llarg, en proporció a la grandària del cap i sense perdre plecs de pell. Quan el gos està alerta o excitat, el cap està alçat i el coll carregat enlaire. La forma típica de carregar el cap és cap endavant en lloc d'estirat o cap amunt. El llom és dret, molt fort i relativament curt. Tota l'estructura del cos fa l'efecte de profunditat i solidesa. El pit està ben format i carregat en bona forma entre les cames. És profund i espaiós, mai poc profund, amb ampli espai per als pulmons i el cap, carregats bé cap a avant. Costelles bé desenvolupades i llargues, ni molt arrodonides ni molt planes, carregades cap avall cap a un esternò que arriba als muscles. Aquesta correcció en les costelles, li permet als muscles retrocedir lliurement quan el gos està trotant. Si són massa rodones causa interferència i llança els muscles cap a fora, si són molt planes o curtes causen muscles atapeïts. Les costelles se situen ben endarrere perquè el llom sigui relativament curt. L'abdomen està subjecte fermament i no és gros. El llom vist des de dalt és fort i ampli. Les panxells són llargues i gradualment inclinades. Tronc matós, amb l'última vertebra estesa almenys fins a la unió. Quan descansa, el tronc es manté en una corba suau i quan aquesta excitat o en moviment, la corba s'accentua i el tronc s'eleva, però mai deu doblegar-se fora de la línia vertical. Els troncs molt curts són falta seriosa. Ha de ser desqualificat.

PART DAVANTERA

Les paletilles de l'esquena són llargues i obliquament angulades, esteses en forma plana i no direccionades o avançades, el braç superior uneix la paletilla de l'esquena en angle recte. Tant el braç superior com la paletilla de l'esquena són musculoses. Les potes davanteres vistes de costat, són dretes i l'os és mes bé ovalat i no rodó.
Els turmells són forts i angulats. Aproximadament a 25 graus en angle vertical "dewclaws" en les potes davanteres deuen ser remoguts, però normalment són dipositades allí. El peu és curt, compacte amb dits ben armats, ferms, ungles curtes i fosques.

PART TRASERA

Tota la cuixa vista de costat, és ample, amb la part tant superior com inferior molt musculoses, formant el mes prop possible un angle recte.
L'os de la cuixa superior queda en parel·lel amb la paletilla de l'esquena, mentre que l'os inferior de la cuixa queda en paral·lel amb el braç superior. El metatars és curt, fort i ben articulat. Els peus són igual que els de la part davantera.

PÈL

El gos ideal deu tenir doble pèl d'un llarg mitjà. El pèl de fora deu ser el mes dens possible, ben dret, abundant i caure prop al cos. El cap incloent l'interior de les orelles i la part davantera de la cara i les cames deuen estar cobertes per un pèl curt, i el coll per un pèl llarg i fi. La part posterior de les potes davanteres i del darrere tenen pèl mes llarg estès fins al turmell. Les faltes que s'inclouen en el pèl són que sigui extremadament curt, o massa llarg, riçat i pèl obert.

COLOR

El color blanc definit és el preferit, altres colors com crema o daurat són acceptables però no preferits, les pells poden ser negres, rosades o grises, sent les grises les preferides, però cap es desqualifica.
Ha de tenir ulls foscs, llavis negres, parpelles negres i nas negre. Un nas clar, penalitza però no ho desqualifica.
Com més fosques són les ungles millor és, de totes maneres les ungles blanques no desqualifiquen a l'animal.
Deu ser recordat al jutjar un gos que el seu temperament, tremp i comportament és més important que el color del seu pelatge.

PORT

L'oveller alemany és un gos que trota i la seva estructura s'ha desenvolupat per a assolir els requeriments d'aquest treball. Impressió gral: el port és elàstic, aparentment sense esforç, rítmic, cobrint la major part de la terra amb el mínim numero de passos, amb una llarga gambada de les seves extremitats davanteres i del darrere. AL trot el gos cobreix àdhuc major superfície de terra amb gambades encara més llargues. Mou poderosament però amb facilitat, amb coordinació i balanç de tal manera que el port sembla ser un moviment constant d'una màquina ben lubricada. La part del darrere porta, des del fons, una poderosa embranzida, el qual impulsa a l'animal i direcciona el cos cap endavant, agafant-lo ben baix i fent l'efecte que deixen els peus davanters. Els peus del darrere s'afirmen sobre la terra, després el panxell i la cuixa entren en joc i es mouen poderosament cap a endarrere, el cop de la cama del darrere acabant amb el peu encara prop de terra.

TEMPERAMENT

La raça té una personalitat distinta, marcada per ser directa, sense temor però no hostil, expressiva, confiable. El gos deu ser accessible, calmat i mostrar confiança. És equilibrat, però quan l'ocasió ho demanda, és alerta i impacienti, és útil per a servir en la seva capacitat com company, guardià, llatzaret. Segons les circumstàncies, el gos no ha de ser nerviós o ansiós. L'alta confiança sota qualsevol circumstància no és típic d'un bon caràcter. Qualsevol deficiència en el caràcter que indiquin timidesa deu penalitzar-se com una falta seriosa i qualsevol gos que exhibeixi indicis pronunciats d'això deu ser expulsat. Qualsevol gos que intenti mossegar al jutge, deu ser expulsat. El gos ideal és un animal treballador, amb un caràcter incorruptible, combinat amb un cos i port d'acord a l'ardu treball que contitueix el seu propòsit primari.

FALTES A CONSIDERAR EN CERTÀMENS

Per a jutjar un exemplar es deuen considerar faltes lleus, moderades, greus, molt greus i desqüalificatories.

Faltes lleus: són aquelles que no perjudiquen cap examen, com son:
                 1 - ulls lleument sortins o rodons
                 2 - cua mal portada
                 3 - pelatge impropi
                 4 - llavis lleument flàcids
                 5 - barbeta pronunciada

Faltes moderades:
                 1 - falta de pre-molars
                 2 - mal port d'orelles
                 3 - parada impropia
                 4 - carent de masa muscular
                

Faltes greus:
                 1 - maxilars dèbils
                 2 - cua curta, enroscada o anellada
                 3 - ausència de sobre pèl
                 4 - apatia
                 5 - mascles afeminats o femelles masculinitzades
                 6 - falta de expressió típica de la raça
                 7 - mossegada torta

Contingut per cortesia de: