Mascotes

En castellano
En català

La cobaia malalta

LA COBAIA ESTÀ SANA?

Una cobaia saludable presenta uns ulls brillants i una mica humits. Els ulls enfonsats i secs no indiquen la presència d'una malaltia seriosa, igual que uns ulls plorosos, els quals després normalment produïxen secreció

A més, una cobaia sana mai hauria de sofrir d'uns ulls enganxosos o bé dels orificis del nas taponats. Fins i tot hauríem d'assegurar-nos que en la zona al voltant de l'ull no existeixin crostes.

Finalment obrirem el morro de l'animal amb cura, utilitzant el polze i l'índex. Si som destres, utilitzarem la mà dreta, subjectant al seu torn el clatell de l'animal, el qual es troba en posició vertical, per la part de darrere, de manera que puguem obrir-li el morro amb l'ajuda del polze i de l'índex. A més, amb la mà esquerra sostindrem la regió del maluc i les cuixes de l'animal.

Si els incisius superiors i inferiors es toquen significa que aquestes dents es troben en posició correcta i que es desgasten tal com cal.

Uns incisius insuficientment desgastats resultaran massa llargs i li complicaran a l'animal les seves ganes per a mejar. Sobretot quan els incisius superiors i inferiors no es toquen i creixen en sentit paral·lel.

Això fins i tot podria conduir que l'animal no mengi la quantitat suficient i comenci a aprimar de manera considerable.

Les cobaies, les dents dels quals no estiguin correctament desenvolupats, no haurien d'adquirir-se. En tals casos sempre tornarà a ser necessària la visita al veterinari.

Finalment hauríem d'observar la part “nua” inferior de les potes davanteres i del darrere. Si en aquestes zones es presenten infeccions, crostes o ulceracions, aquestes serien molt difícils de guarir. Clar que en general tan sols es presenten en els casos dels animals més vells, igual que unes urpes exageradament perllongades, les quals creixen en diferents direccions.

Si a l'hora de realitzar la compra realment hem tingut en compte tots aquests punts de vista podrem partir de la base i tenir la gairebé total certesa d'haver adquirit una cobaia veritablement saludable.

Aquells propietaris que segueixin tenint en compte aquests punts a nivell sanitari mentre cuiden del seu animal a casa, podran reconèixer possible malalties fins i tot en un estadi molt primerenc. No obstant això, és possible que siguin precisos l'ajuda i el tractament prescrits per part d'un veterinari per a la seva major seguretat.

Després de descriure-us com distingir al cobaia saludable de la malalta. Heus aquí una sèrie d'orientacions sobre les malalties més importants.
 

Les cobais molt poques vegades es veuen atacades pels cucs, ni tampoc per les puces o els polls. En canvi els malòfags apareixen més sovint. La seva transmissió sol succeir pel contacte. Un remei molt eficient és el d'aplicar uns polvos, i en els casos més resistents podran utilitzar-se uns banys a força de preparats antiparasits recomanats pel veterinari.

SARNA

La sarna sol estar provocada per diferents àcars. La transmissió també es dóna a causa del contacte. El metge haurà de realitzar el diagnòstic a força d'una observació microscòpica. El tractament se sembla al dels malòfags.

GARRAPATES

Les garrapates tan sols poden atacar a l'animal si aquest surt al jardí o es troba en una balconada, el qual estigui cobert de les branques d'arbres o arbustos. Han de ser eliminades pel veterinari.

ENFERMETATS DE LA PELL DEGUDES ALS FONGS

Els fongs apareixen sovint quan l'alimentació a força de productes exempts de fibres es perllonga durant massa temps. Els símptomes de la malaltia es presenten en primer lloc en el cap, amb la caiguda del pèl de forma rodona o oval. Cal acudir al veterinari.

ENFERMETATS DE L'INTESTÍ I DE L'ESTOMAG

L'origen de les malalties gastrointestinals, degudes a una infecció i que es manifesten amb la diarrea, normalment es troben relacionades amb la presència de substàncies contaminants en el menjar i en la majoria dels casos són absorbides pel carbó medicinal. Si no ens és possible frenar la diarrea hauríem de cridar al veterinari immediatament.

TORÇONS

Si es presenten torçons, cridarem al veterinari, ja que els gasos en les regions grans de l'intestí gruixut poden arribar a limitar la capacitat respiratòria i del cor i fins i tot conduir a la mort.

ESTRENYIMENT

Si els excrements es presenten massa durs, la causa podria ser la falta de líquids a causa de una alimentació massa seca, a més d'una falta d'ingestió d'aigua potable. Els símptomes inicials poden combatre's oferint la suficient quantitat d'aigua i utilitzant sobretot aliments molt rics en aigua. Si no tinguéssim èxit cridaríem al veterinari.

REFREDAT I PULMONIA

El refredat pot deure's a un refredament, o estar causat per bacteris o virus. En tal cas, afecta a les vies respiratòries superiors, els bronquis i finalment els pulmons.

FALTA DE VITAMINA C

Si existeix un dèficit de vitamina C ràpidament augmenta la possibilitat d'infecció per part de l'organisme de la cobaia. Per aquesta raó l'aparell respiratori es torna molt propens a la infecció per virus i bacteris, les quals poden arribar a produir fins i tot una pulmonía. En tal cas sempre hauríem d'avisar al veterinari.

FERIDES PER MOSSEGADES

En el cas de ferides per mossegades, les quals poden ser importants, sobretot després d'una lluita entre els mascles de cobaia adults, recomanem uns polvos rics en sulfamidas. Això també és vàlid per a altre tipus de ferides.

Font: Cobayas
Dietrich Altman
Editorial Omega S.A.
1996 - España



Pàgina PrincipalArticles MascotesArticles RosegadorsSecció Rosegadors
Copyright © AmiMascota.com, Tots els drets reservats.