L'informe, que apareix publicat en la revista per Internet "Public Library of Science Genetics", indica que tota la família dels felinos, des dels tigres fins als gats domèstics, sofreix una mutació genètica que inutilitza els detectors del sucre en les seves papil·les gustativas.

La troballa explica alguna cosa que qualsevol propietari d'un gat ha pogut notar: que un minino és totalment impasible als suborns amb productes dolços, tret que continguin mantega o gelatina. I en aquests casos, la mascota respon als greixos, no al sucre.

Els científics, encapçalats per Joseph Brand, del Centro Monell para els Sentits Químics a Filadèlfia, i Xia Li, de la Universitat Cornell de Nova York, van recollir mostres de l'àcid desoxirribonucleico (DNA) de sis gats propietat dels seus companys de treball i van analitzar la seqüència en els dos gens que regulen el receptor dolç en les papil·les gustativas.

Aquests receptors estan formats per dues proteïnes diferents que es combinen en la superfície d'una cèl·lula, que envia un senyal nerviós al cervell quan detecten sucre.

Els experts van trobar que, en un d'aquests gens gatunos, conegut menjo Tas1r2, "falta" una seqüència de 247 nucleòtids -les "lletres" que formen els gens-, el que impedeix que es formi una de les proteïnes necessàries per a completar el receptor.

La mateixa situació es dóna en felinos superiors, com el guepardo o el tigre, el que apunta que la mutació es va produir en un "avantpassat" comú a tots ells en una etapa evolutiva anterior.

La mutació té sentit en uns animals que depenen completament de la carn per a alimentar-se, a diferència dels humans i altres éssers vius, que necessiten també féculas i fruita en la seva nutrició i per als quals, per tant, detectar el sabor dolç és vital.

Segons va explicar Brand, "el receptor de sucre no operatiu proporciona una explicació molecular de per què als gats no els apeteix el dolç".

El que els científics encara desconeixen és quins es va produir primer, si els gats es van convertir en totalment carnívors per no poder paladear el sucre o, com se sospiten, va anar la conducta carnívora la qual va causar la mutació.

Brand, que és amo de dos gats, indica que no pot estar segur de com el comportament d'un felino pot veure's afectat per la falta de "dolçor" en la seva vida.

Però el científic bromeja amb que pot no ser una casualitat amb que, al seu parer, les principals característiques dels gats són "dormir molt i ser esquerps".

I és que, potser, no és veritat que els gats tinguin set vides. És que, sense poder provar el sucre, la qual tenen se'ls fa eterna.