EL JOC COM ESCOLA DE VIDA

En estat natural el cadell juga moltíssim, primer amb els germans, després amb la mare i seguidament també amb els altres integrants de la rajada. Tot el que necessita per a viure ho aprèn a través del joc.

Durant l'ensenyament ens comportarem com si fóssim el pare o la mare del cadell: ens divertirem quant puguem i no ens preocuparem si de tant en tant es fa una mica de mal; el més important és saber imposar l'autoritat en tot moment, sense oblidar que som mestres i no «companys de classe» del cadell. Nosaltres decidirem sempre quan es comença i quan s'acaba i interromprem el joc, si fa falta en el moment més àlgid, en el cas que el cadell no moderi els seus ardors. Sempre li farem entendre de manera clara i coherent el que esperem d'ell.

Evitarem els errors següents:

- respondre a les seves invitacions al joc (és a dir, obeir les seves ordres). Si el gos ens porta la pilota o ens demana que juguem amb ell amb la mirada i els moviments del cos, abans li donarem una ordre simple, i després (com premi a la seva obediència) el farem jugar;

- excusar-nos i parlar-li amb veu de penediment si durant el joc, per exemple; el trepitgem; aquesta conducta deteriora el caràcter de l'animal i li indueix a la autoconmiseració cada vegada que nota un lleuger dolor.

L'ENSINISTRAMENT ELEMENTAL

La crida és un exercici fonamental que el cadell ha d'aprendre com més aviat millor; per aquest motiu forma part de l'ensinistrament elemental.

No es pot passar a ensenyar-li altres exercicis, com per exemple el «sentat» i el «tombat» fins que no respongui correctament a la crida.

LA CRIDA

Ja que és indispensable que el gos obeeixi sempre aquesta ordre, els primers exercicis es realitzaran amb la corretja llarga (o d'ensinistrament). El cadell deurà conèixer el seu propi nom, cosa que s'obté cridant-lo, a casa i fora de casa, quan estigui venint cap a nosaltres. Una vegada que el cadell coneix el seu nom, caldrà procedir de la següent manera:

- buscar un lloc tranquil (el jardí resulta idoni);

- mantenir la corretja fluixa, sense exercir tracció;

- cridar al cadell amb l'ordre completa nom vina! o nom-aquí!, en to alegre i afectuós, però decidit.

Si el cadell acudeix a la crida, li prodigarem elogis i carícies, li soltarem la corretja i el farem jugar.

Si el cadell no acudeix amb rapidesa, llençarem suaument de la corretja cap a nosaltres; tan aviat com arribi li premiarem i li farem jugar.

 SENSE RECÓRRER AL CÀSTIG

L'exercici de la crida es repetirà de dues a quatre vegades al dia. Respondre a la crida ha de ser sempre motiu d'alegria per al cadell. Mai li castigarem si triga a obeir, ja que la trobada amb l'amo ha de ser sempre gratificant. Si no obeeix, es podrà donar una lleugera estirada de la corretja per a atreure la seva atenció, però quan arribi al nostre costat deurà ser premiat i acariciat.

Una vegada hàguem obtingut una resposta impecable amb la corretja, podrem realitzar l'exercici sense corretja, en lloc segur, sense perills ni distraccions.

¡SENTAT!

Estar sentat és una posició natural que el gos adopta de forma espontània diverses vegades al dia. Començarem dient-li sentat! cada vegada que veïem que es disposa a sentar-se; d'aquesta manera, el cadell començarà a relacionar l'ordre amb la posició.

Passat un temps, iniciarem l'aprenentatge pròpiament dit: subjectem al cadell pel collaret amb una mà (o bé posem la mà sota la gola per a mantenir-li el cap alt), alhora que donem suport l'altra mà a la grupa i li donem l'ordre sentat! Tan aviat com el cadell hagi adoptat la posició desitjada, el felicitarem i el premiarem. Repetirem l'exercici de dos a quatre vegades al dia, fins que sigui capaç de fer-lo solament.

La mà que està en contacte amb la grupa no ha de pressionar, sinó simplement acompanyar. La pressió originaria resistència per part del cadell.

TUMBAT

Existeixen diverses formes d'ensenyar al gos que es tombi quan se li ordena. La més fàcil, si es tracta d'un cadell, consisteix en sentat i agafar-li les potes davanteres amb les mans, estenent-les suaument cap a davant.

Mentre el col·loquem en posició, li donarem l'ordre terra!

LA IMPORTÀNCIA DE LES GRATIFICACIONS

Quan hagi conclòs aquest exercici, encara que li hàguem posat nosaltres mateixos en posició, el felicitarem. El reforç positiu és sempre molt més útil que qualsevol constricció.

L'ENSiNISTRAMENT DEL GOS D'EXPOSICIÓ

El futur gos d'exposició, com el west highland white terrier i el bulldog que apareixen en les fotografies d'aquesta pàgina, deurà acostumar-se des que és petit a "plantar-se" (en el sòl o en taula, segons les dimensions de la raça) i a deixar que l'endrecin. Començar a treballar amb el cadell és molt important doncs serveix perquè en el futur es deixi manipular amb naturalitat.

A diferència del que ocorria fa no molts anys, avui dia per a guanyar no és suficient amb que el gos tingui unes bones qualitats físiques.

La presentació és un aspecte fonamental i actualment molt professionalitzat, el que significa que per a provar sort en les exposicions cal entrenar al gos des de cadell, una estona cada dia, i aprendre les tècniques de presentació.

Una possibilitat en absolut menyspreable és prendre classes en un club caní on hi hagi escola de handling (conducció de gossos).

Al contrari del que es creu, el cadell pot banyar-se abans d'haver completat el cicle de vacunacions. No només no li fa cap mal, sinó que serveix perquè s'acostumi des de molt petit a les operacions d'acondicionament.

És molt important assecar-lo bé abans de sortir de casa, utilitzant primerament una tovallola i després el secador. Si el soroll l'espanta, li parlarem amb un to de veu tranquilitzador, fins que es familiaritzi amb l'aparell.

Els exemplars de races amb orelles llargues, com és el cas d'aquest cavalier, deuen habituar-se a dur collaret. Per a això, deurem posar-se-la quan són molt petits, per exemple, al servir-los el menjar, de manera que a l'estar pendents d'aquesta s'oblidaran que a duen posada.

Bibliografia: "La educación del cachorro"
(Valeria Rossi)
Ed. de Vecchi